Aquesta vegada han sigut l'Albert Fitó i l'Edu Morales els que han fet ruta. Aqui ens envien la seva crònica de la BI6000, una bonica ruta pel pre-Pirineu i Pirineu Gironí.
Aqui la teniu!
Aquest dissabte hem anat amb l'Eduard Morales a fer la bi6000, una ruta pel Pirineu del Ripollès amb 6.000 metres de desnivell i més de 250km.
Teníem pensat de fer-ho en tres dies, a una mitjana d'uns 85 km diaris.
Sortim de Camprodon a les 8h del matí i de seguida comença una bona pista de pujada amb una baixada llarguíssima fins a Beget. Tot seguit, i després d'algun sender, comença la primera forta pujada de la ruta, amb un final amb plat petit. Som al Coll d'Ares i encara hem de pujar més. Baixem fins a Molló on parem a dinar a quarts de quatre. Per la tarda contínuem fins a Setcases pujant un port d'uns 15kms per una bona pista. Arribem als 1.900m, i comencem a baixar a Setcases.
Ja són les 7 de la tarda, i el meu cos ja no pot més. Pedalar matí i tarda és molt dur. A l'Eduard ja li va bé i es troba millor.
El primer dia s'ha fet llarg, cal anar mirant molt el llibre de ruta i això alenteix molt la marxa.
Al segon dia comencem baixant per la carretera i pugem per asfalt fins a Tregurà. Tot seguit una llarga pujada per un camí fins als 2.000m d'altitud.
El descens és increïble, llarguíssim, rapidíssim, adelantant tot terrenys per dreta i esquerra, i no em canso gens de baixar.
Arribem a Ribes de Freser a esmorzar. Ara comença el segon port del dia fins els 1.700m, el Coll de Jou, sota el Taga. La pista està asfalta amb ciment i una pujada dura i contínua. Comença el segon descens del dia. Amb pitjor pista, amb més salts, amb més pedres, brutal! Arribem al fons de la vall i anem per la Via Verda fins a Ripoll. Arribem a les 15h. S'ha fet més curt, ja que no tiràvem tant de llibre de ruta i amb el mapa sol, ja era força evident.
Unes visites turístiques a la població, i l'Eduard se'm desmelena després de dos Voll-Damms i alguna copa de més.
L'endemà jo ja n'estic fart de tan patir. La ruta del tercer dia pintava molt perderora, amb molts senders i camins no definits. Passem de tot, i agafem la Via Verda i el GR pel fons de la vall fins a Sant Joan de les Abadesses. Visita turística, entrepà de bull, i a Camprodon a dinar. Cicloturisme en estat pur i globero.
Ja vindrem un altre dia a fer la resta.
Al final un 2/3 de bi6000, amb més de 200kms fets i un desnivell d'uns 4.000 metres en dos dies. Durs, durs, però d'una gran bellesa. La recomano, per la ruta i pel romànic que es pot anar visitant.
Demà aniré al metge a veure si em recepta ferro, què estic d'un globero, i depèn del que em digui, acabo la temporada. Estic mort!